La unitat de Malaltia Renal Crònica del servei de Nefrologia de l'Hospital Universitari Francesc de Borja de Gandia ha posat en marxa un programa de suport mutu entre pacients amb malaltia renal crònica.

Es tracta del projecte Mentoring de la Societat Espanyola de Nefrologia, en el qual també participen altres nou hospitals espanyols. En el cas de l'Hospital de Gandia, el projecte està coordinat per la infermera Lara Avellá, la nefròloga Celia Climent i la psicòloga Elga Mas.

A través d'esta iniciativa, pacients que ja han passat per algun tractament substitutiu renal es reuneixen amb pacients que estan en el procés de triar un dels tractaments o bé estan a punt d'iniciar-lo, amb l'objectiu d'orientar-los en este procés.

“Els pacients empatitzen més entre iguals; se senten més identificats i més lliures d'expressar els seus dubtes davant un altre pacient que ja ha passat per eixa situació que davant el professional sanitari”, ha explicat Lara Avellá, responsable del programa a l'Hospital de Gandia.

Així, el principal objectiu d'este programa d'acompanyament és ajudar els pacients amb esta patologia a adaptar-se a la malaltia i al mode de vida que ella comporta, i a promocionar les autocures.

“Cal tindre en compte que al pacient que està amb tractament substitutiu renal li canvia la vida en tots els aspectes: personal, social, laboral i sexual. D'ací la importància d'este acompanyament”, ha afegit la infermera.

En concret, els mentors són pacients que estan en diàlisi peritoneal, en hemodiàlisi en el centre hospitalari, en hemodiàlisi domiciliària; així com pacients trasplantats, de diferents edats i de tots dos sexes, per a adaptar-se al pacient al qual va dirigit el programa. Les reunions poden ser prèvies a l'inici del tractament o bé una vegada el pacient ja haja triat el mateix.

El paper de les professionals sanitàries en este programa, a més de la supervisió i coordinació d'aquest, és el de generar un clima d'acolliment i comprensió on les persones se senten lliures per a expressar les seues preocupacions i dificultats, i crear així un vincle que servisca de suport.

Amb això s'identifiquen les principals preocupacions i dificultats de la malaltia renal crònica, es comparteixen experiències que els ajuden a afrontar la malaltia de la millor manera possible, i a compartir recursos i estratègies del dia a dia per a intentar fer fàcils els aspectes més difícils d'esta.